La descoberta va obrir unes col·laboracions científiques en les quals hi trobem les arrels de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA)
El 22 de juliol de 1971, a les 15h, a la Caune de l’Aragó a Talteüll, al Rosselló, un jove equip d’investigadors i investigadores, liderats per Marie-Antoinette i Henry de Lumley, descobria el que aleshores era el crani humà més primitiu d’Europa, i que ja a l’època va ser anomenat el català més antic: un esquelet facial d’un individu d’Homo heidelbergensis de 450.000 anys d’antiguitat; era l’Aragó XXI.
Prèviament s’havien localitzat restes dentals aïllades i, més tard, es descobririen d’altres fragments ossis molt complets. Però el momentum va ser aquell 22 de juliol i aquella cara, la cara de la humanitat europea primitiva, la imatge dels nostres avantpassats.

Cal recordar que el 1971 el panorama de la paleoantropologia europea era molt migrat, en comparació amb l’actualitat. Encara no s’havia descobert Atapuerca, a Burgos, ni Dmanisi, a Geòrgia. En canvi, aquell juliol de 1971 va cridar l’interès d’un grup d’estudiants i afeccionats a la Prehistòria i l’Evolució Humana de Girona, liderats per Josep Canal, i del qual formava part l’Eudald Carbonell, que van iniciar una col·laboració contínua amb l’equip de Marie-Antoinette i Henry de Lumley, els quals s’implicaren en la recerca que aquell grup desenvolupava a Girona, en jaciments com el Puig d’en Roca.
La cooperació va donar fruits de gran abast, personals i col·lectius: des de la formació d’Eudald Carbonell a París, la posada en marxa de l’excavació a l’Arbreda, i la vinguda del Congrés de Paleontologia Humana de Niça a Girona el 1976, amb la celebració d’una exposició.
Tota aquesta és la història de l’origen del que avui és l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), a l’actualitat centrat en jaciments de primera magnitud arreu del món, però que es va iniciar en la recerca al Puig d’en Roca, a Girona, la comarca de la Selva, a l’Empordà, amb l’Associació Arqueològica de Girona, la creació del Centre de Recerques Paleo-Eco-Socials, en col·laboració amb Talteüll…
I tot ve a tomb perquè el passat 22 de juliol de 2021, dos membres de l’IPHES, Deborah Barsky i Robert Sala Ramos, vam participar en la celebració del 50è aniversari de la descoberta de l’esquelet facial de la Caune de l’Aragó, convidats pel matrimoni de Lumley i els companys del Centre Européen de Recherches Préhistoriques de Tautavel.
Gràcies per la invitació, per poder compartir la commemoració. Llarga vida al projecte de recerca i social de Talteüll, i als seus integrants!